Llàgrimes sentides

pagares

2012-02-09T19:58:00.003+01:00

Estic molt encabronada, i anit ho vas pagar tu i no tenies perquè però sóc així, idiota i després passa el que passa. No pense demanar-te perdó per tenir-te cert grau de confiança però si em vaig sentir malament enfonsant-te... Hi ha coses a està vida que no deurien de estar.

pense i no pense

2012-02-08T00:04:00.000+01:00

Amb tu no pense i pense molt alhora. No pense, perquè no et busque un perquè ni vaig fent-me il·lusions amb tu, no busque una clau a les nostres converses o als nostres desvarios. Pense perquè sempre pense en no deixar-me dur massa amb tu, perquè ja es nota de sobra el que sent i no vull que t'espantis i perdem aquesta amistat vergonyosa i desvergonyida que compartim. Pense en no anar-me'n de mare, que hui ho hem fet (i has dit una cosa que m'ha fet pensar), perquè no vull que gires cua i t'allunyes de mi, sinó tot el contrari, vull que cada vegada t'apropes més, vull que cada vegada em vulguis tindre més aprop.

xines

2012-02-07T19:21:00.002+01:00

Que jo era de les xiquetes que agafava totes les xines que hi trobava per fer-les rebotar a l'aigua i totes acabaven per casa perquè no trobava mai el llac aquest de les pel·lícules.

som

2012-02-07T19:20:00.000+01:00

Que somie amb tu i em senta feliç.

tu

2012-02-07T19:19:00.001+01:00

Cada dia açò és més estrany, perquè sí, perquè no és normal. Perquè una persona que vol anar a dormir prompte no s'entreté en els desvarios d'una altra fins que sa mare va a remugar-li i encara està deu minuts que si m'acomiade que si no si eixa persona no li importa mínimament.
Jo amb qui ho he arribat a fer?
mmm amb dues personetes? sí, més o menys. Una m'importa moltíssim, l'altre era el meu príncep, en de l'espassa, el que m'anomenava bruixeta... Sí, definitivament no es tracten de persones normals per a mi.
És tot molt estranys, com que vulgues averiguar la meua vida però et fa vergonya preguntar, que vulgues conèixer-me, que deixes caure un passa temps amb mi, que em busques en cada classe per asseure'ns junts i fer l'idiota... que no, que no tens sentit... I a mi em trastoca, i no vull sentir així, i no sé si vull que sigues així perquè en el moment de la veritat no faràs res, (o pot ser sí) perquè quan et confesse tot em diràs que tot foren imaginacions, i jo sabré que no, que simplement no signifique tant com per a que tu et sacrifiques intentant-ho amb mi, perquè siguem sincers, no he significat tant per a ningú en tota ma vida. Ningú no ha volgut fer eixe sacrifici voluntàriament, ningú no m'ha estimat el suficient, i comence ha dubtar si això és culpa meua... o si pot ser algun dia tot canvie.
És tot molt complicat, tot molt estrany.

I si...?

2012-02-04T02:23:00.001+01:00

hist

2012-02-04T02:20:00.002+01:00

Les meves històries han deixat de ser boniques. Han perdut l'esperit.

cre

2012-02-03T19:05:00.004+01:00

Hui he escrit de Creta, i en realitat trobe que volia que insistires en deixar-t'ho llegir, però no ho has fet... Crec que per tu mateixa. ¿has tingut por del que podria estat escrit al full?

ets..

2012-02-02T00:06:00.001+01:00

És tot un poc estrany. I amb tu més, i tot canvia poquet a poquet, i no sé exactament perquè. I pense en aquelles paraules, en que no expresse els meus interessos, en que no els deixe entrevore, i em fa por això precisament, que siga veritat, que no fos una excepció. Ets molt especial, tingues-ho en compte.

provocadora

2012-02-01T19:41:00.001+01:00

No sóc provocadora, simplement... dic el que pense en eixe moment. Si tu em contes que en estiu puges a la part de dalt de ta casa i amb el ventilador inclús estàs sense camiseta i amb pantalons curts i no sé què, jo et conteste que jo també faig coses d'eixes en estiu però que preferisc no concretar com em fique jo en ma casa en estiu. No tinc vergonya de dir-t'ho, no em fa vergonya quasi ningú en eixos termes, i menys una xorrada així. No sóc provocadora... simplement, espontània.

Rock

2012-02-01T19:36:00.000+01:00

Ella era d'eixes noies que duen els cabells fins la cintura i tot esgarrifat després d'un concert de rock. Era d'eixes xiques que es fiquen les ulleres de sol apartant els quatre cabells desiguals que li cauen a la cara quan entren a un pub. I a un pub va ser on ell la va veure per primera vegada. I a un pub va ser on tres minuts després de dir-li hola per primera vegada es va enamorar d'ella. I en un pub va ser on ella després d'unes simples paraules i un bes ple de passió se'l va deixar allà, sense saber un per què més enllà de que ella era així, lliure, d'enamorar-se una setmana i el diumenge dir adeu fins el pròxim concert de rock, on els seus cabells tornaren a estar impregnats d'aquella olor a herba i música i es tornaren a veure a un pub perdut on ella s'aproximaria i li faria el bes més dolç i provocador de tota sa vida.

2012-01-29T21:46:00.002+01:00

I si estigués al revés? Que no fos jo l'enamorada? I si fores tu l'enamorat? Qui es passa un dia complet preguntant-se si enviar-me un sms per dir-me felicitats, i prou... Qui ha plorat tant tantíssim que s'ha arribat a deshidratar, arribar a adormir-se plorant i seguir plorant mentre somia que tu la deixes? I si fores tu aqueix? Que canviaria?

mai

2012-01-29T21:44:00.002+01:00

Ell era mirant-te des de la finestra, i tu sabies que ell ho faria tot per tu. Ell t'observava només per protegir-te si qualsevol cosa s'arrimara, i tu sabies que de vegades era un poc sobreprotector però era tan dolç, tan tendre veure'l així... Ell tan preocupat, tan seriós... Que ho podia tot per tu, però mai et diria que t'estimava més que al món, sempre serien escuses de perquè havia aparegut, sempre que pensava en altres històries... Ell mai admetria la seva debilitat per tu, mai admetria el seu amor.

2012-01-29T21:40:00.001+01:00

Hui és un mal dia... hui és un dia fatal.

2012-01-28T16:14:00.001+01:00

Em fa molta ràbia. Tot. Tu. Que em parles així.

2012-01-28T01:29:00.002+01:00

A ell... el que va ser ell durant més temps... Ell, el que em va descobrir que era l'amor realment... a ell el vaig oblidar fa molt... I sí, fou el meu primer amor, però no el més intens, ni el més viscut... Després arribà el primer que em va fer sentir bonica, que em va fer sentir que importava. I també el vaig oblidar... relativament prompte. I arribà el tercer... El que sé que tot seria preciós, més preciós impossible, un somni d'aquells que volies viure de menudeta, això seríem junts, però ell no volgué, i sempre quedarà el pot ser, el algun dia pot ser vingues a mi, i d'alguna manera jo t'esperaré, però... jo no deixaré de viure la meva vida, jo sé que seríem un somni viscut però no t'estime... És un poc estrany d'explicar... I després... després de tot arribà ELL... qui em va fer vore la vida d'altra manera, de qui estic perdudament enamorada, per qui vaig descobrir sentiments que desconeixia... Ell, el primer en tantes coses per mi... és estrany, i estrany va ser com va acabar... i estrany és que després de tot el que m'has arribat a fer, de totes les maneres que m'has ferit encara t'estime. Per últim hi ha dos. Dos estranys que no tinc forces avui d'explicar.

2012-01-28T01:23:00.003+01:00

Tot s'acumula?

2012-01-28T01:23:00.001+01:00

Hi ha dos. Dos que m'importen més que qualsevol altre possiblement... però... però res. No vull que siguen importants, no vull. Vull que desapareguen de la meua ment ja d'una vegada per totes... Després està el gilipolles major, que passe, perquè ja passe... Si vols alguna cosa guanya-te-la, hòstia puta! I per últim... per últim està ell... Un simple tonteig que em fa somriure tots els dies... que fa que odie que siga cap de setmana, perquè no el veuré, no tindré motiu de voler-me aixecar del llit...

2012-01-28T01:20:00.002+01:00

És la primera vegada que ni vull ni li done voltes al cap al respecte d'un possible tonteig visiblement clar.

2012-01-22T18:33:00.001+01:00

Que puta és la vida algunes vegades...

2012-01-22T01:49:00.002+01:00

Escoltes una cançó i penses en eixa persona, i després penses en que diria ell si sapiera que tu penses en ell escoltant eixes paraules.

2012-01-22T01:39:00.000+01:00

Hi ha dies en que no pare queta, i no pense. Ric i ric, sense pensar, dic coses sense pensar, faig coses sense pensar, sense sentir. Això està bé al principi, perquè no ho passe mal, és a dir... no pense en res, per tant el dolor se'n va, bloqueje els sentiments i ric, sense sentir. Passe un dia... estrany però amb riures. Però per la nit, quan ja he de parar queta, encara que no pense els sentiments cauen tots, com si algú els bolcara en mi, i encara que no tinc pensaments definits el sofriment, el dolor torna, i jo em torne bord, dic coses pensant-les, sentint-les, ironia, sarcasme... Ric, però no de la mateixa manera, no d'una manera normal, quan ric eixes nits cada rialla, cada somriure fa mal a l'ànima. Aquestes nits es tornen horribles, són les típiques nits en que busque música que em recorde a tu, veig fotos que fa milers que no mirava, em pare a cada somriure teu i recorde cada paraula... Tot torna aquestes nits... Tot el sofriment, tot el dolor... i no hi puc fer res.

2012-01-21T00:03:00.001+01:00

Jo sí sé que moriria per tu, jo sí sé que ho donaria tot per tu. No perquè estigueres amb mi, si no perquè tu fos feliç. Jo sí sé que t'estime, més que a res que haja pogut estimar.

Per què amb mi?

2012-01-18T20:59:00.001+01:00

Allà estava ella. Al damunt del llit, on ell havia volgut sempre. Ella el mirava excitada, nua, amb la pell calenta. Ell estava tant atònit que no sabia reaccionar. Havia somiat tantes vegades en tenir-la com ara... No podia pensar, no podia a penes respirar. Ella va riure, es va ficar la mà entre les cames i va començar a parlar amb ell, com si allò ho feren tots els dies, com la cosa més normal del món.
- T'has quedat mut?
Ell no sabia contestar, l'únic que va poder fer va ser tancar la boca i dir que sí amb el cap mentre mirava i remirava les corbes d'ella. Pensava en que li agradaria recorrer-les de tal manera que se li quedés gravat a la ment.
- Pots vindre amb mi, trobe que ho passarem millor si estem els dos al mateix lloc.
Ell cada vegada estava més excitat. En un primer moment s'havia espantat, però poc a poc s'havia adonat de quina era la situació real, que ella volia follar amb ell i prou. Només hi havia un problema, ella no l'estimava. Ell estava enamorat, però ell sabia que ella no ho estava d'ell.
- Per què ho vols fer? Per què amb mi?
- Sempre he estat amb qui no em convenia, i tu ets dolç, ets tendre... Ets bo amb mi, i això mai ho ha sigut ningú amb mi.
- Però... Però tu a mi no m'estimes.
Ella va tornar a riure, aquesta vegada més fort que l'anterior. S'asseu, amb la mà encara acariciant-se l'entrecuix. Es passà l'altra mà pels cabells, apartant-se'ls de la cara i es deixa caure un poc cap arrere. Abaixa de nou el cap i el mira fixament.
- No saps que jo no em puc enamorar?

2012-01-18T20:44:00.001+01:00

Jo sé que aquella nit sonava música com la que escolte ara, és més, les mateixes cançons, però no sóc capaç de reconeixer-ne ninguna, no sóc capaç de recordar si sonava aquesta canço quan em vas abraçar, o si sonava aquella altra quan em vas fer el primer petó al front. Sí recorde que estava al cel.

2012-01-18T20:41:00.002+01:00

Hi ha dos tipus de t'estime. Existeixen els que dic als pares, a la família i als amics més pròxims, als amics que són part de mi i jo part d'ells. Aquest t'estime és real, és vertader, però es parla d'un amor familiar, un amor d'aquestos de m'importes més del que creus, d'aquestos de ets la meva família i això ja no t'ho lleva ningú. Després existeix el teu t'estime, el que em despertes a dins meua. És un t'estime real, intens, genial, grandiós. El teu t'estime parla d'amor, d'amor vertader, del que dius m'enamorat i parles en serio. És un t'estime que desperta des de l'amor que et fa sentir-te bé si estàs d'una manera o de l'altra conectada a tu, d'amor que em fa morir, morir de veritat si em faltes. El teu t'estime és el t'estime més vertader que he arribat a sentir i a dir.

2012-01-18T20:36:00.001+01:00

Quan diguis t'estime, que siga veritat. Per a mi un t'estime significa això, estimar.

2012-01-18T20:35:00.001+01:00

I jo l'únic que vull dir-te és que vull veure amb tu la llavadora. Avui he somiat amb tu, però no era un somni bonic com solia, no... Era... horrible, per causes externes a tu. Em fa por que el meu cap, la meva part subconscient vulga tantíssim veure't que espere que pase alguna desgracia per que tu et veges en la de cridar-me sí o sí. És egoista, no m'agrada, ho odie... Puc arribar a odiar-me en aquestes ocasions. M'odie molt.

2012-01-18T00:00:00.001+01:00

M'agrada la nova historieta. Desenvoluparé els personatges.

2012-01-17T22:42:00.001+01:00

Puc entendre moltes, moltíssimes coses, te'n puc perdonar altres tantes... Però digues-me la veritat

2012-01-17T22:39:00.001+01:00

No em crec una paraula... ho comente i em diuen allò i dic, sóc idiota... idiota per no adonar-me'n del perquè.

2012-01-16T20:58:00.001+01:00

No vull preguntar-te... És una cosa que em fa por en realitat.

2012-01-12T19:44:00.001+01:00

Em vas estimar, va estar el dia en que m'estimaves, encara que ara ho negues davant de tu mateixa, un dia em vas estimar.

2012-01-11T19:06:00.002+01:00

És interessant com m'afecten aquelles coses que no deurien d'afectar-me.

Millor

2012-01-10T20:26:00.000+01:00

Em trobe millor, tinc ganes de plorar, de gitar-me i no tornar a alçar-me, tinc ganes de no tornar a vore ningú ni res, dormir i no despertar fins que no passe molt molt de temps... Però estic millor.

Nerviosisme

2012-01-10T20:19:00.001+01:00

2012-01-07T02:17:00.001+01:00

La Marta mirava inquieta el cel. Ella volia volar. Sempre ho va voler i ara tenia una altra raó. La Marta tenia un amic amb qui sempre anava. Tots els majors sabien que ell estava enamoradet d'ella i que ella no se n'adonava, potser era encara massa menudeta per saber que és això de l'amor. Marta mirava el cel des de dalt del seu arbre i el seu amic la mirava des de baix, patint que intentara volar de deveres. Li deia fluixet que no ho fera, però Marta mai havia estat de seguir consells, com aquell cop que li digueren que no arrimara el cavallet de plàstic a l'estufa però ella empenyada en que el pobre animalet passava fred per les nits ho va fer... Pobre animalet, mai més va tenir morret. La Marta estava en les seves de voler volar, així que va anar encara més dalt de l'arbre, es va ficar de peus com va poder, va soltar les mans tancant els ulls i va deixar que el vent li moguera els seus cabells obscurs. Va obrir els ulls i va somriure, volava! allà dalt volava. Ja no escoltava la veu d'ell, només volava.

2012-01-07T02:10:00.001+01:00

Hui no he fet res de res... Volia haver acabat química almenys... però res de res.

Necessito plorar-te i que m'abracin

2012-01-07T02:06:00.003+01:00

Nen

2012-01-07T02:06:00.001+01:00

Et trobe a faltar nen. Et trobe a faltar al meu costat, perquè jo sabia que hi eres sempre al meu costat... Mai estava sola i ara no hi ets i jo només desitge que tornes... És cruel, però et necessito.

2012-01-07T02:03:00.001+01:00

Plore. Tot surt a fora.

2012-01-06T01:16:00.002+01:00

Hui estic estranya, estúpida, melancòlica, gilipolles i idiota perduda. Et trobe a faltar, et sento al meu pit, et sento a dins meu, com si feres un "eee que estic ací, recorda-te'n de mi". Odios.
T'estime, t'estime i t'estime, però ves-te'n, per favor, ves-te'n lluny i no tornes... No vull sentir-te, no vull estimar-te...

2012-01-06T01:11:00.000+01:00

Canvie d'idea cada moment que passa. Torna a mi la idea de que pot ser sí funcione, sí isca bé. Torna a mi la idea de que ets tan bona persona com creia, però un tant estrany... Sí, em dones un poc de males vibracions, però també m'ets adorable, un amor tendre i dolç... No sé que pensar, i trobe que fins ací dos dies no sabré que pensar i que llavors, em marejaré més el cap. Només em queda esperar.

2012-01-05T21:25:00.001+01:00

Et trobe a faltar... i hui recorde l'any passat, en que em vas contestar un sms un poc absurd... T'enyore amor.

Preguntes

2012-01-05T21:19:00.001+01:00

Amb tu se m'ocorren milers de preguntes, unes racionals, altres irracionals, unes simples, altres complicades, superficials, profundes...

2012-01-05T21:17:00.002+01:00

Hui, vespra de Reis... M'agrada el dia d'avui.

2012-01-05T00:10:00.003+01:00

"Sempre vas ser el més dolç i el més cruel de tots els meus amants, i com a tal a qui més vaig estimar. T'agradava mosegar-me, i t'agradava acariciar-me. T'agradava que et dominés i que fora sumitsa. Sempre vas ser l'amant de les contradicions, el que em portava boja de riure i de plorar. Em portaves boja rere teua i davant. Sempre fores el més dolç i el més cruel."

Ho pense tot i ho torne a pensar

2012-01-04T17:21:00.002+01:00

moltes coses a canviar

2012-01-04T12:35:00.002+01:00

Tot està mal a aquest món particular. El sostre baix, el sòl dalt i tu. Tu estàs mal a aquest món particular. Tu deuries d'estar allà i estàs ací, està malament. A aquest món particular del que vull sortir però no trobe la porta d'eixida. No ets roin, no apostes. Les intencions estan, no ho pots evitar perquè no saps que t'ocorre això, però jo no puc ajudar-te no quan en realitat qui necessita ajuda sóc jo. No puc ajudar-te més, hasta ací... Vols que siga la teva confident? Vols que siga la que et faça riure parlan-te de tomaques assessines? Bé, val, no m'importa, però no em damanis que vulga intentar-ho amb tu, no em demanis que vulga enamorar-me de tu, no em demanis això perquè no t'ho puc donar.
Trobe que en el fons no ets una mala persona, simplement t'han fet mal, t'han fet mal i necessites a algú ahí. Simplement penses que ho tens tot, que enfadant-te perquè algú es pose malament és la manera d'ajudar-lo, perquè trobes que els problemes dels demés són estupideses al costat dels teus, perquè no et molestes en conèixer-los, ni a ells ni als seus problemes.
No ets mala persona, no et mereixes passar-ho mal, no et mereixes que et ferisquen, però tens raó en una cosa: tens moltes coses que canviar.

No té que eixir bé

2012-01-04T02:42:00.002+01:00

No té que eixir bé, no pot eixir bé. Entonces, per a què ho vull intentar? No té sentit intentar una cosa quan sé que no té que eixir bé, que no té que eixir bé. Digueres pot ser et duga un temps d'estabilitat, de tendresa i felicitat, però no ho crec. Tot està mal inclòs abans de començar, crec que no mereix la pena ni començar-ho, seria millor oblidar-ho tot, deixar de dir que t'agrade i que m'agrades encara que això siga real, deixar-ho ací i potser ser amics, amics i prou.

2012-01-04T01:26:00.000+01:00

Tot el que pensava, tot el que sentia, ha canviat molt de colp, en dos dies m'ha canviat tot i no sé com fer-ho. No sé que fer per a solucionar-ho.

Rabia

2012-01-03T21:40:00.001+01:00

Estic obrint els ulls, em dóne conter de que ací l'única que s'interessa per l'altre sóc jo. A tu et peta tot, dius que no, però es la sensació que em dónes. És com si volguessis a algú que t'adore, que t'adore i es preocupe per tu a totes hores, però tu no res, tu no has de fer res. Tu simplement et deixes adorar i dónes la sensació de falsa confiança. No dius res per si un dia m'entra la locura i parle de tu tu poder dir, "és una pobra cría que s'ha obsesionat en mi", no? És això? Si ho és dis-m'ho, tot serà més fàcil.
A més em pareix cruel que tu m'acuses de pensar en tonteries, de sentir-me mal per tonteries quan no saps una merda ni t'has preocupat per saber. I més quan m'has contat que no estaves enamorat d'eixa tia per la que ara plores, només que després d'uns anys va ser la primera tia a la que vas tocar.
Sincerament, pot ser jo no em vaig gitar amb ell, pot ser ni el vaig arribar a tenir més que una nit, però et puc dir que va significar i significa molt més del que tu et pugues imaginar, així que no eres qui per a dir-me que es una "solemne tonteria", no eres ningú per a opinar d'això, i més quan la meva por no és enamorar-me de tu i que em facis sofrir, si no anar endavant i que no pases d'agradar-me, això és el que em fa verdaderament por, perquè em veuria obligada a fer-te mal. No entens que tinc més por de fer-te mal a que me'l faces? Això que significa per a tu? No res, veritat? No res...

2012-01-03T21:13:00.001+01:00

Demanar perdó per sentir-me mal i comentar-li-ho a qui confie... Estic boja?

2012-01-03T20:29:00.002+01:00

Últimament baixe el cap com si fos un gosset que s'ha portat mal. No sé per què ho faig, no ho faig conscientment, me n'adone quan ja ho he fet. No sé per què... trobe que no he fet res com per a sentir-me així.

2012-01-03T20:21:00.001+01:00

Tot m'afecta massa... El bon rollo ens ha durat poc en realitat i a mi m'afecta. No sé què pensar, no sé què fer, no sé què hosties passa i tu tampoc ajudes gens...
En certa manera em sent atrapada. Atrapada no sé per què, no se per qui, simplement atrapada a un lloc desconegut al que només puc plorar sense remei.
És veritat que eres estrany, és real.

Un bes

2012-01-03T19:45:00.001+01:00

Un bes. Molt tendre, llavi contra llavi. Primerament quasi no es toquen, es freguen dolçament. Ho senten tot, els ulls tancats i les mans a l'esquena de l'altre. Un calfred. Un altre bes. Més llarg, menys tendre, ell mulla els llavis d'ella amb la llengua. Ella somriu al contacte i obri un poc els llavis. Les llengües es troben i és l'amor. Es senten plens, es senten enamorats. Les mans cada vegada acaricien més fort, amb més sentiment. Un mos dolç, no molt fort, als llavis d'ella, el llavi inferior d'ell entre els dos d'ella i somriu amb el contacte. Obrin els ulls alhora i es troben les mirades. Una mirada blava i altra marró es troben a un espai que ja no hi és, a un temps que és seu únicament, dels dos. Tornen a fer-se un bes, molta més passió, molta més tendresa, molta més dolçor, molt més amor.

2012-01-03T19:33:00.001+01:00

Estic pensant si ser sincera per complet amb tu... Trobe que pot ser t'enfades i això és el últim que voldria...

2012-01-03T04:42:00.000+01:00

No em trobe bé... No sóc jo quan em diuen això... Algú em demostra algo d'afecte i jo em torne boja i deixe de costat tot. No està bé... No entenc res i m'entra el pànic. Vull fugir, es deveres, vull fugir ara mateixa.

2012-01-03T02:22:00.000+01:00

Parle dels personatges com si foren persones a qui conèixer, però és que per a mi ho són... No sóc jo qui els fa com jo vull són ells qui em mostren com són i es formen a sí mateixa... És una cosa estranya d'explicar i d'entendre... Simplement hi ha que sentir-ho.

2012-01-03T02:20:00.000+01:00

Trobe a faltar a Creta... sincerament era un personatge que m'encanta... És... És especial... Voldria coneixer-la més...

2012-01-03T02:17:00.001+01:00

Fa molt que no escric historietes... i això m'afecta... Tinc que tornar a escriure.

2012-01-03T02:06:00.002+01:00

Ella estava tombada a la gespa. Li agradava molt el tacte de la gespa a l'esquena nua i més quan la gespa estava mullada per la rosada de la nit anterior. Estava molt seria, allí tombada, amb el tacte que tan li agradava però molt seriosa. Ell la va veure i va saber en que pensava.
- No faces això, no intentes espantar-me venint tan silenciosament.
Ell s'asseia al seu costat mentre ella xarrava. La coneixia massa bé com per a fer el que ella insinuava i girar cua. En realitat ella volia una companyia.
- No pretenia espantar-te, només venia per veure com estàs.
- Molt bé, mirant els núvols.
- Sí... Ja veig...
Seguiren allà, un al costat de l'altre, ella gitada, ell assegut, durant uns instants, uns instants eterns per als dos. Ella es va asseure mirant-lo.
- Val, sí, no, no em trobe bé. T'estranyes? De veritat trobes que no té sentit?
- No, no en té ningun. Puc entendre que no sàpigues el que sents, puc entendre que necessites un temps per pensar i contestar-li... Però noia, hi ha un home que t'estima com no ha estimat a ningú, que t'esperarà fins que aclarisques les idees. Que algú t'estime així no és res perquè tu t'entristisques d'aquesta manera...
- Calla! No entens res, no saps res... No intentes dir-me que m'entens, no ho fas, així que para.
Ella plorava, plorava i ja no el mirava. Ara mirava cap a l'altre costat com amb la seua mà, eixa que sempre havia sigut bonica i menuda, arrancava gespa sense adonar-se'n a males penes. Ell s'havia girat a mirar-la sorprés, no esperava eixa reacció, pensava que la coneixia i sabia tot el que tenia al cap i ara ella li deia que no. Ell no sabia exactament que dir, aixina que la va abraçar mentre li acariciava els cabells.
- Tranquila, tranquila... Explica'm que és el què et tortura d'aquesta manera, dis-me què t'ocorre...
- No... deixa-ho...
- No vull, eres la persona més important que tinc, no pense deixar-te així perquè m'importes massa. No vull que patisques com estàs patint...
Ella li va fer una espenta i el va apartar. Estava furiosa, furiosa pel dolor que sentia. Plorava al mateix temps que intentava fulminar-lo amb la mirada.
- Vols saber què em passa? De veritat vols saber què em passa? Què jo estic enamorada d'una persona que no es fixa mai en mi, que jo espere per ella, que l'estime més que al món, més que a mi, que no té ni idea del que he arribat a sentir, del que he arribat a sofrir... I ara ve este i m'oferix un món bonic, un món d'enamorats, un món en que jo siga la princesa del conte i ell el que busca agradar-me, m'oferix tot el que jo voldria... Però què ocorre? Què tot allò que jo acceptaria sense pensar-ho, que encara que no estiguera enamorada d'ell.. ho acceptaria perquè és la millor persona que he conegut mai, perquè és d'aquells que en mitja frase et té pel piso, que enamora i t'enamora d'una manera que no has sentit mai... però ara vaig jo i no ho puc acceptar, per molt que vulga, no puc i em mata... Em mata perquè sé que seguir esperant em farà mal, perquè dir-li que no li farà mal com no s'ho mereix, perquè m'agradaria ser feliç... Però resulta que no puc...
Ara ella havia perdut tota la força, cada vegada les frases tenien menys sentit entre elles i ell l'havia tornat a abraçar. Ell la va besar, li va fer un petit bes als llavis i li va xiuxiuejar a l'orella un "ho sent" menut i sentit i ella va seguir plorant sense saber com parar...

2011-12-31T16:49:00.001+01:00

Lo que ocorre és que ningun dels dos sap que vol.

2011-12-31T15:39:00.001+01:00

Saps què passa? Que no és confiança, no sé que és però t'ho conte tot, coses que no diria a ningú més, són xorradetes ximples que no fan res, però a altres persones no s'ho contaria... no sé com explicar-te. En certa manera em sent insegura al contar-te-ho però t'ho conte de igual manera.

2011-12-31T15:37:00.001+01:00

Em trobo estranya últimament i és culpa teua.

No ho sóc

2011-12-30T23:17:00.001+01:00

En realitat cada vegada pense més en com m'agradaria que m'abraçassis... Que m'agafes entre els braços. Sé que em sentiria segura i protegida de tot.

Voldria pensar que sóc capaç de fer-te veure que no es pot ser perfecte, però que pots arribar a estimar a una persona que no siga perfecta, que amb eixa persona pots ser feliç encara que no sempre tot siga bonic, que hi hagen problemes, però que encara que eixa persona no siga perfecta es poden superar. Voldria pensar que sóc capaç de tirar avall els teus murs i que no et penedisques d'això... Voldria pensar que sóc lo suficientment "bona" per a això... però crec que no ho sóc.

2011-12-30T20:25:00.001+01:00

Tot és molt més complicat del que era fa un mes... No diré com des de l'estiu, perquè a l'estiu no estava bé, a l'estiu no em trobava gens bé, però fa un mes sí. Estava molt molt bé, sentint-me que m'agradava un noi i menjant-me el cap pensant si podria passar alguna cosa o no. Però em menjava el cap d'una manera divertida, i xarrava amb ell d'una manera divertida. Tontejava amb ell... Era com si res havera passat i jo seguira sent aquella noieta que jugava a voler enamorar-se, però enamorar-se sense preses, que un dia no aguantaria més i li ho diria a ell i tot s'arreglaria, per bé o per mal. Fa un mes era mitjanament feliç, reia amb tranquilitat i feia la punyeta a aquell noi amb innocència...

Tot s'ha complicat, s'ha complicat amb eixe noi, s'ha complicat amb l'altre noi, que quasi el podria anomenar de home. Tot es complica i jo seguisc menjant-me el cap. Menjant-me el cap però ara d'una manera molt diferent a com ho feia fa un mes. Ara és tot molt més complicat, ara pense si vull estimar a eixe noi que es podria anomenar home, pense si mereix la pena... En realitat això no ho pense, sé que sí. Pense si m'agrada... encara que això tampoc ho pense molt, perquè trobe que sí que m'agrades. Pense que et vull vore, no com a necessitat, no per estimar-te, no perquè m'agrades... Vull vore't perquè vull sentir que és real, vull sentir com m'enamore de tu, poc a poc... Vull vore si m'enamore de tu, poc a poc... És estrany... No sé si em conteste, no arreglo res, només em menje més i més el cap... i només em queda deixar-me dur fins on em vulga dur el vent.

2011-12-28T22:55:00.001+01:00

Odie totes estes coses perquè una volta em diuen això ja em torne boja jo, ja no és que em torne boja per ell simplement... és més estrany...

2011-12-28T22:49:00.001+01:00

Tot es complica... poc a poc, però tot es complica.

2011-12-27T00:38:00.001+01:00

No seràs suicida i em trucaràs, veritat? Dis-me que no, dis-me que no ho faràs perquè si ho fas moriré en l'acte, perquè en sentir la teva veu em desmaiaré, perquè ets superior a mi.

2011-12-27T00:34:00.001+01:00

Ho he fet... i ara fins que no em conteste, tindré somnis. Em conec massa.

2011-12-27T00:21:00.001+01:00

Amb el cor a la mà et confese que t'estime. T'estime, però mai més. Mai més em tindràs a la teva vera. Busca'm, guanya'm. Però mai més a la teva vera.

2011-12-27T00:20:00.003+01:00

vaig a fer-ho, creuem els dits.

2011-12-27T00:20:00.001+01:00

Busco i rebusco parlar amb tu. Ets un asco, et trobe a faltar.

He trobat a faltar aquest raconet.

2011-12-27T00:19:00.002+01:00

"Alguna cosa bonica?"

2011-12-27T00:19:00.000+01:00

Una possible cosa bonica.
Un potser serà una cosa bonica.
Un projecte de cosa bonica.
Una cosa bonica en potència com deia un gran filòsof.

"...Encara que no duga a res ja haurà estat un potser..."

Un pot ser ja és alguna cosa, un potser és l'esperança d'un futur, no la certesa, però la incertesa també és esperança.

2011-12-27T00:16:00.001+01:00

Tinc una idea, un projecte, un projecte que em durà molta feina realitzar-lo. Ho intentaré, ho faré. Pot ser no hui, potser no demà... però promet fer-lo, realitzar-lo i tot el món ho veurà. Queda dit.

2011-12-27T00:15:00.001+01:00

Un petit somriure a sota els llençols.

Sonmi una mica estrany

2011-12-14T20:33:00.001+01:00

Si et contassi el que he somniat aquesta nit...

"Érem tu i jo donant una volta i s'asseiem a un banc d'aquells, els de tota la vida, els del mig del poble. Jo et preguntava per la teva germana, per la teva germana i els nebodets, que si això que si allò... Et preguntava per no sé quina altra xorrada d'aquelles que em contaves tant sovint, i de colp em beses, beses i em quede aparada sense saber que fas o que fer jo. Em deixe besar i t'aparte una mica. Et miro als ulls i et dic que havia oblidat com beses, que sense saber-ho ho enyorava. I em beses de nou i esta vegada et bese jo també. I el meu telèfon sona, sona i maleic tots els telèfons del món i la cobertura que en eixe moment tinc. Miro la pantalla i em poso a tremolar de dalt a baix, no encerto a dir-te que t'aturis, que necessito contestar. És ell, però no t'ho dic. Te n'adones de que tremolo de dalt a baix i em fiques cara rara, veus com agafe el telèfon i dic "hola". És ell i l'estimo, l'estimo com a ningú, l'estimo com no t'estimo a tu. Parle en ell i em diu a veu baixeta que em vol veure, que vol que hi xarrem i jo li dic que no puc. El busque allà on estem. Te que estar-hi, si no ens havera vist no havera agafat el telèfon amb intenció de cridar-me, i menys encara ho havera fet. El busco i no el trobo. Li torne a dir que no el puc vore, que no puc anar-me'n, que no vull. I tanco la cridada. Segueixo tremolant i tu t'espantis un poc encara que jo et faig un petit somriure. Et demano que m'abracis i ho fas, encara espantat. Crec que saps qui era, crec que saps que significa per mi, crec que saps quant important és que l'haja rebutjat per estar amb tu."

2011-12-14T20:22:00.001+01:00

Et trobe a faltar... realment, siguem sincers, fa moltíssim que no ens veiem... I realment fa molt més des l'última vegada que ferem una xarradeta cara a cara. Et vull veure, de deveres que sí. I t'ho penso dir. Vaig a dir-t'ho només vinga d'aquest viatge.

pensant pensant... desvarie

2011-12-10T16:06:00.001+01:00

Anit només hi podia pensar en dir-te-ho a la cara. A deixar-nos de jocs de seducció inútils. Sempre arribava a la conclusió que t'ho deuria de dir i prou, anar de front. Dir-te que no és enamorament, que no t'espantis, que no estic enamorada, que només tontege, que m'ho passe bé, que gaudisc. Només dir-te que m'agrades i no poc, però no res més no et demane matrimoni, no et demane ni que estiguem junts ni que em dónes un petó, només vull que ho sapigues, que no tonteges amb mi si no t'agrade, que no jugues. No vull entrar a eixe torbellí en que entre i acaben tirant-me amb força contra una paret. No tontegem amb descar si a la fi l'única que té que acabar sentint alguna cosa sóc jo amb un colp al final de tot. No vull que em tornen a matar poc a poc sense anestèsia. T'ho deuria de dir, el m'agrades, no et faces il·lusions, no estic enamorada però m'agrades, i si penses que mai no vaig a agradar-te ni et molestes en tontejar, no, simplement siguem amics però no dones corda, no dones corda i no et lies amb mi. O si ho fas deixa clar des de el primer moment que no m'enamori i faré tot el possible, però no em dones corda com si em volgueres i una vega jo t'estime la reculls tota de seguida i me la nugues al coll... No ho facis per favor.

2011-12-10T16:05:00.001+01:00

Hi ha coses que no deurien d'afectar-me tal i com ho fan. És massa. Massa. Hi ha tanta gent. Hi ha tantes coses. Hi tant que dir i que fer...

2011-12-10T16:02:00.001+01:00

Un xicotet canvi que no parla per mi. Un xicotet canvi que no és suficient.

2011-12-10T12:00:00.001+01:00

He canviat molt, no m'ho pots negar.

2011-12-09T22:16:00.001+01:00

Últimament faig com fa molt de temps que no feia... Deixe el blog obert preparat per a posar-me a escriure, per si de cas tinc una presió al pit i necessito desfogar-me d'alguna manera que no siga plorant.

2011-12-09T22:08:00.001+01:00

És acàs normal què tinga tantíssima por?

2011-12-09T18:25:00.001+01:00

No puc imaginar-te amb una altra... No puc pensar que estimes una altra. Moriré. Em moriré un poc més eixe dia.

2011-12-09T18:23:00.001+01:00

Vull plorar.
He tornat a llegir allò que et vaig escriure i tu mai no llegiràs.
Duc uns dies trobant-te molt a faltar.
T'estimo, hosties, t'estimo i tu no te n'adones!
Li dic al meu amic que m'agrada un noi i el primer que penso no és que pensarà sinó que penso si t'ho dirà, imagino que ho fa i imagino que pensaràs.
T'estimo...
Estima'm...

2011-12-09T18:22:00.003+01:00

No paro de pensar. No paro.

2011-12-09T18:22:00.001+01:00

No sé si ja no li intereso a ningú. No sé si és que a mi no m'interessa ningú.

2011-12-09T16:48:00.001+01:00

Estic sentint-me com una estúpida.

Vull, no vull, vull, no vull...

2011-12-09T16:29:00.001+01:00

Em sento idiota. Completament... No puc sentir res per tu, no està bé, em destorçaràs altra vegada i no ho puc permetre...
És un atac de pànic, és por, estic espantada pel que puga sentir que a comparació el que sento ara no és res, no és ni una mil·lèsima part del que puc arribar a sentir si no ho ature.
El que vaig sentir l'altra nit per tu, amb tu... em va recordar una cosa de fa un parell d'anys, va ser un sentiment que jo vaig acceptar i no sé si va ser això o va ser un conjunt de coses que no vaig saber veure, però per a mi eixe sentiment es va convertir en un presagi de la meva mort... No vull tornar a estar ací, no si no em val la pena, no si després no vaig a tenir uns records bonics que ajude a superar-ho, no si desprès no puc odiar-te per altra cosa que per existir...
Tinc un atac de pànic i no sé si vull que em parles o que no, agradar-te o no, que t'enamoris o que no... I estic tenint la sensació de que desvarie i espere molt d'açò, que no sé si em faig il·lusions o m'espante per una cosa que pot ser ni ocurrisca...

2011-12-09T15:45:00.001+01:00

Hui he somiat amb tu, tu i dos més.
Si alguna cosa lamentaré sempre no és no haver aconseguit que t'enamoressis de mi sinó no haver-me gitat amb tu.

2011-12-04T23:20:00.001+01:00

Estic d'un estúpid aquest any... increïble.

2011-12-04T17:14:00.001+01:00

És bonic que algú et diga que ets l'única cosa bona que li passa al dia.

2011-12-04T00:09:00.001+01:00

Sincerament crec que estit reprimint molts sentiments i necessitaria parlar-ho. No sé si es pot considerar com un crit d'auixili o com una confesió...

2011-12-03T21:37:00.001+01:00

Tenia ganes de parlar amb tu. Una pena que estigueres en els amics i el teu germà...

2011-12-03T21:05:00.001+01:00

Me n'he adonat de que em sent inferior a la resta del món. Quan estic amb algú em faig menuda, menuda, menuda... Em veig neutralitzada de tal manera que si no hi ha algú que es fixe en mi desaparec i mai sé que hi pinte ahí.
És horrible realment... Em sent com una merda, em sent inferior a tots, fins i tot inferior al més gilipolles que et pugues trobar, inferior a aquelles persones que em deixaren de parlar sense raó, inferior a qui no conec, inferior a mi mateixa.
Estic permetent una autodestrucció de la que no sé si sóc culpable o víctima, una autodestrucció que no si et puc tirar en part les culpes o són completes meues, una autodestrucció que no deuria ser, una autodestrucció injusta i innecessaria...

2011-12-03T20:55:00.001+01:00

Em trobe molt trista, no sé per què...
M'agradaria cridar-te per xarrar una estoneta però se m'ha fet molt tart i segurament estigues amb els teus amics...

2011-12-01T21:21:00.001+01:00

M'avellix tornar a aquella nit per donar-li una calà més a aquell cigarret... és una confessió molt greu per mi.